8M 2019 MANIFEST EDUFEMINISTA Tornar a posar la vida al centre

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=t72EK7-43KA?controls=0]

8M 2019 MANIFEST EDUFEMINISTA
Tornar a posar la vida al centre

Manifest de l’Assemblea Groga de Gràcia i la Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia amb motiu de la vaga general feminista del 8 de març de 2019
AVUI, COM TOTES VOSALTRES, LES DONES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA FEM VAGA. 
Som les dones mestres. Dones que hem de sentir i llegir als mitjans, les tertúlies i les columnes d’opinió com d’important és la nostra feina i que per contra, en el nostre dia a dia, ens trobem amb un infrafinançament escandalós, una manca de recursos flagrant, manca de temps per la reflexió, el debat i la formació, i ràtios inabastables per a poder tractar les i els alumnes com a persones. Som dones que ens encarreguem ni més ni menys que del desenvolupament emocional, social, cognitiu, acadèmic dels nostres fills i filles, que vivim cada dia aquesta extrema responsabilitat i, en comptes de gaudir del màxim reconeixement, veiem com la nostra figura funcionarial s’està posant en qüestió i com, poc a poc, la nostra feina s’està deshumanitzant per entrar en el món del mercat, el treball per objectius i la gestió empresarial.
I som també les mestres precaritzades, persones que vivim en interinatges que ens aboquen a la incertesa laboral i a unes relacions de poder discriminatòries dins els claustres que ens treuen la veu i la llibertat.
I també som les altres educadores —les monitores, les vetlladores, les especialistes—, dones que solem assumir totes aquelles tasques més directament vinculades a les feines de cura i que ens trobem en situacions laborals encara més incertes i precàries.
I som les administratives, les dones de la neteja, les cuineres, les auxiliars de cuina, les dones que dia rere dia fem possible el funcionament de les escoles amb les nostres feines sempre obviades i invisibilitzades.
I també som les dones mares i les àvies, les que estem a la sortida de l’escola, les que portem els berenars, les que omplim els papers, portem als metges, demanem les ajudes per a les necessitats educatives especials, acompanyem a extraescolars, traiem els polls, fem el seguiment diari de la vida escolar, emocional i social dels nostres fills i filles, nets i netes, les que estem a les comissions de festes, de menjador, de gènere, d’extraescolars, de No a les Retallades…
I som també les dones mares que no hi som, les que no podem ser en tots aquests espais perquè estem invisibilitzades pel nostre origen, pel color de la nostra pell o perquè estem treballant per sobreviure.

I AVUI, COM TOTES VOSALTRES, LES DONES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA FEM VAGA TAMBÉ PELS NOSTRES INFANTS.
Per les nenes, que creixen en un món masclista i patriarcal i que a l’escola es troben amb inèrcies i dinàmiques que perpetuen aquesta cultura a través del joc als patis, en el tracte inconscient de les mestres i els seus iguals, en la recomanació d’itineraris escolars, en els models d’artistes, científics, filòsofs que aprenen, en la història que se’ls explica i en la que no se’ls explica…
I també fem vaga pels nens, que al llarg de la seva escolarització veuen com han de renunciar a les emocions i a la cura per submergir-se en els mandats de la masculinitat hegemònica que el patriarcat els imposa.
I fem vaga per la mainada que no entra dins les normes del sexe biològic i pateix intersexfòbia, les mutilacions sexuals per part del cos mèdic, i que viu en el secret i en la vergonya durant anys, sense el dret a la seva integritat corporal, a la seva educació i a la seva seguretat.
I per la mainada que no encaixa en els mandats de gènere binaris i pateix dia rere dia transfòbia, la incomprensió del seu entorn, la discriminació social i tota mena de violències.
I fem vaga per les nenes, els nens i tota la mainada dels col·lectius més vulnerables i oprimits que integren l’escola pública. Les persones d’origen migrant, les persones racialitzades, les persones amb discapacitats i diversitats funcionals, les persones amb situacions socioeconòmiques extremes, criatures totes elles que en comptes de veure reconeguts els seus drets més fonamentals i en comptes de ser la clau de volta de la celebració d’un món divers i heterogeni, pateixen com ningú altre les retallades, l’estigmatització, l’exclusió i les desigualtats.
I AVUI, COM TOTES VOSALTRES, LES DONES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA FEM VAGA PERQUÈ, MENTRE VOLDRÍEM UNA EDUCACIÓ I UNA ESCOLA PÚBLIQUES QUE SERVISSIN COM A EINES DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL I EMANCIPACIÓ, EL QUE VEIEM ÉS COM ELS NOSTRES GOVERNS I INSTITUCIONS LES ESTAN ENCAMINANT A FER TOT EL CONTRARI.
Perquè en una societat masclista, patriarcal i heterosexista, nosaltres voldríem que l’escola i l’educació ens ajudessin a recuperar els nostres cossos, a redefinir les nostres identitats i a desmuntar els estereotips, les jerarquies i les violències de gènere. I el que ens trobem són uns governs i unes polítiques educatives que no tenen com a eix nuclear i transversal la perspectiva de gènere en educació: no tenim un treball global amb el cos que abordi tota la seva complexitat des de l’autoconeixement fins a les violències, no tenim educació afectivo-sexual al llarg de tota l’escolarització, d’infantil a batxillerat, no tenim anàlisi, crítica i subversió dels estereotips de gènere d’infantil a batxillerat, no tenim un currículum revisat que resituï les dones en el lloc de la història, la ciència, la filosofia, la cura, la revolució i la transformació social que els correspon.
I alhora, en una societat individualista, classista, autoritària i eurocèntrica, nosaltres voldríem que l’escola i l’educació ens ajudessin a recuperar la centralitat de la col·lectivitat i de la mirada cooperativa, comunitària, interseccional, basada en l’empatia i la sororitat. I el que ens trobem són polítiques que busquen desmantellar l’escola pública, que precisament és la que té en els seus principis i valors educar a tothom per igual. I polítiques que desmantellen l’organització horitzontal i la democràcia directa de les escoles públiques per a introduir-hi la gestió empresarial. I polítiques que en comptes d’entomar els conflictes, les violències i el bullying com a problemes estructurals també dins l’escola, els aborden com a qüestions secundàries i puntuals. I polítiques que, en comptes de fomentar la interculturalitat i la inclusió, promouen la segregació estructural i les desigualtats a través d’eines com els concerts a les escoles privades, la lliure elecció de centre, els copagaments a la pública o la manca escandalosa de finançament de la pública que deixa desemparats als col·lectius més fràgils.
I, en una societat capitalista, obsessionada per la producció, el consum i l’acumulació destructiva, nosaltres volem expulsar el mercat per posar-hi la vida al centre. I el que ens trobem són polítiques públiques que estant transformant l’educació d’un dret en un servei i un producte, les persones les persones de mestres, alumnes i famílies en proveïdors, treballadores precaritzades i clients, i l’escola de bé públic en negoci. Són governs que estan precaritzant la situació laboral de les mestres, governs que promouen un currículum sotmès a la dictadura utilitarista de les competències bàsiques i amb assignatures com Educació Financera, governs que en comptes de fomentar la cooperació estan posant les escoles a competir entre elles, i governs que volen externalitzar el temps de migdia —el temps de cura més preciós que hi ha a l’escola— per regalar-lo a grans monopolis del càtering.
Finalment, en una societat alienada per la saturació d’informació, les fake news, la resignació i la fatiga, nosaltres volem entrenar el pensament crític, gaudir del saber i, a través d’ells, emancipar les nostres ments i els nostres cossos. I ens trobem en canvi amb governs que promouen una innovació educativa blanquejada i posada al servei del mercat i el sistema, uns governs que no assenyalen com a eixos curriculars clau ni l’heteropatriarcat, ni el capitalisme, ni el racisme, ni el capacitisme, i tampoc les seves materialitzacions més cruels com els feminicidis i les violències masclistes, el col·lapse ambiental, o les guerres i la geopolítica, sinó que es dediquen a introduir en el currículum la Religió, l’Emprenedoria o els mòbils i a fer grans acords amb entitats financeres com La Caixa o multinacionals com Google.
AVUI LES DONES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA FEM VAGA per denunciar i donar visibilitat a la discriminació i a les violències contra les dones de la nostra societat masclista i patriarcal.
Per denunciar i donar visibilitat a les arrels de l’actual model econòmic, polític i social que ens ha submergit a totes les persones en relacions autoritàries i discriminatòries, i en la mercantilització del nostre estar en el món.
I FEM VAGA, EN DEFINITIVA, PER TORNAR A POSAR LA VIDA AL CENTRE. VISCA LA LLUITA FEMINISTA!
Assemblea Groga de Gràcia i Coordinadora de Comissions de Gènere, Coeducació i Feminismes de les Escoles Públiques de Gràcia