Escolanova21: llums i ombres d'una iniciativa necessària

Reproduim, com a esca per a reflexionar, l’article publicat avui al bloc Inedvitable sota el títol: «escolanova21. Una oportunitat d’innovació radical arreu«, tot afegint un parell d’enllaços als articles que l’Aina Tarabini, una de les nostres amperes; i en Pau Rodríguez han fet aflorar al sempre imperdible Diari de l’Educació.
Esperem que sigui d’interès i faciliti la reflexió.
escolanova21. Una oportunitat d’innovació radical arreu
26 escoles innovadores surten de la clandestinitat i s’alien per estendre el seu model a fins a 200 escoles en els propers anys, per convertir-se en una onada que transformi el sistema educatiu. 
La innovació educativa sovint és una estratègia fonamental de millora de la qualitat educativa. I també pot ser clau en la lluita contra les desigualtats educatives. La proposta d’escolanova21 pot ser una oportunitat; una oportunitat d’innovació radical (d’objectius, de metodologies, organitzativa, compensadora) arreu.
El Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i La Caixa impulsen el programa i compten amb el suport explícit de la FaPaC, els Moviments de Renovació Pedagògica o el propi departament d’Ensenyament. També hi col·laboraran la Fundació Jesuïtes Educació, entre d’altres.
escolanova21 parteix del convenciment que l’educació millora a través de la col·laboració, l’intercanvi i l’aprenentatge mutu: entre alumnat, professorat, escoles, i entre societats. Per això escolanova21 vol crear un ecosistema educatiu avançat que intercanviï, que aprengui, que millori el seu treball i que ajudi al canvi educatiu de tot el sistema.
Part del professorat, de les famílies, dels responsables públics i persones interessades en l’educació han pres consciència de la necessitat de superar el model d’ensenyament transmissor i possibilitar que els infants i joves puguin gaudir a l’escola d’experiències d’aprenentatge rellevants i amb sentit, que els permeti esdevenir persones autònomes amb una vida plena.
Però quines són les competències que ho poden fer possible? I quines pràctiques d’aprenentatge les desenvoluparan? Com es mesuren els assoliments d’aprenentatge? I com garantir l’assoliment d’aquestes competències en tota la població?
Algunes escoles innovadores, que han proliferat al llarg dels últims anys com un degoteig de pràctiques avançades arreu del mapa català, volen convertir-se en una onada que transformi el sistema escolar. Aquest és l’objectiu del programa Escola Nova 21, una aliança entre 26 centres educatius –que han anomenat avançats– que pretén estendre el seu model a fins a 200 escoles en els propers anys, en alguns casos a través de l’acompanyament i la col·laboració entre docents. Totes les escoles que «tinguin predisposició de canvi» es poden apuntar des d’avui fins al 15 de juliol.
Al darrere del programa, com a impulsors, s’hi troben el Centre UNESCO de Catalunya, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i l’Obra Social La Caixa (que acompanyaran a aquests 200 centres per canviar al sistema educatiu avançat), i compten amb el suport explícit de diversos agents de la comunitat educativa, com la FaPaC, els Moviments de Renovació Pedagògica o el propi departament d’Ensenyament. També hi col·laboraran la Fundació Jesuïtes Educació, la Xarxa d’insituts innovadors de la UAB I la coordinadora d’escoles 0-12.
Celebrem la iniciativa. Les polítiques educatives havien neutralitzat altres models pensables d’escola, de curriculum i d’avaluació imposant una hegemonia única que, certament, ha desertitzat el debat sobre quina alternativa disruptiva requereix el sistema. Ara que el professorat innovador surt de la clandestinitat veurem com continuar esquivant el control restrictiu del Departament d’Ensenyament.
S’ha de definir què és innovació i què és avançat perquè trobem a faltar als titulars paraules com: pública, democràtica, millor orientació d’esforços i recursos, … 
Caldria recordar que és el que impulsa normalment La Caixa, i el model educatiu que defensa el Departament d’Educació i que el marc normatiu on s’inscriu la proposta es diuen LEC i LOMCE (que deixen clar quin és el seu model avançat).  
Si respectem la professió no podem acceptar una política educativa tan erràtica i burocràtica…
… i asocial. Asocial per menystenir la realitat de les desigualtats socials i els estralls de la crisi en les escoles i instituts públics.
On queden les escoles de barri, aquelles que tenen un alumnat que majoritàriament porta 10 anys de recessió-estafa, que segueix privat d’oportunitats educatives i pateix escoles empobrides que fan el que poden amb el que tenen? La proposta d’EscolaNova21 pot ser una oportunitat; una oportunitat d’innovació radical (d’objectius, de metodologies, organitzativa, compensadora) arreu.
La innovació educativa sovint és percebuda com una estratègia fonamental de millora de la qualitat educativa. Ens preguntem, però, si és també clau en la lluita contra les desigualtats educatives. Com pot la innovació pedagògica integrar-se en l’agenda de reformes per garantir la millora de l’alumnat en entorns desafavorits?
Ens hauríem de preguntar si es pot innovar en un sistema educatiu on la política educativa imposa ràtios insostenibles, explota el professorat amb l’augment d’hores lectives, elimina els recursos per atendre a la diversitat, endarrereix les substitucions dels docents, tanca línies i ofega el professorat amb tasques burocràtiques.
Qui controlorà el canvi de l’ecosistema? 
Qui protegirà els ecosistemes més desfavorits? 
Ens quedem amb les paraules del director adjunt Boris Mir a la presentació del programa: «Volem capacitar aquestes escoles perquè facin la transició cap al sistema del segle XXI». Mir ha recordat que hi ha moltes escoles que ja funcionen amb aquest nous sistemes –de les quals 26 s’han sumat al projecte– però que, en canvi, els sistemes d’avaluació no estan preparats per puntuar aquestes competències.