Quan calcular era més barat…i votar també

Per: Carlos Macías Castro, Comissió STEM

Els romans feien operacions matemàtiques senzilles, de tipus aritmètic, fent servir pedres petites anomenades en llatí “calculus”, paraula que ha quedat en les llengües modernes com a denominació per a aquestes operacions que tenen per objectiu obtenir un resultat matemàtic (català: càlcul; castellà: càlculo) i paraula que ha quedat també en el llenguatge mèdic per referir-se a petites (o no tan petites) concrecions minerals que es formen en alguns òrgans animals, com ara els càlculs renals, els càlculs hepàtics, els càlculs biliars, etc. Tant en el cas de les matemàtiques com en el cas de la medicina, la paraula càlcul deriva de la mateixa paraula del llatí per referir-se a les pedretes. Podem imaginar-nos als romans dient “anem a fer pedretes” quan volien fer càlculs aritmètics.

També, entre el romans, hi havia la figura del “calculator”, paraula del llatí amb què es denominava la persona encarregada de fer càlculs, bé el mestre que havia d’ensenyar aquests coneixements als nens o bé l’encarregat de portar els comptes de les cases riques, i paraula que ha quedat en la llengua anglesa per referir-se a qui fa càlculs matemàtics, tant persona com màquina.

Calcular amb petites pedres devia ser molt barat si comparem amb fer càlculs amb els supercomputadors actuals. Un d’aquests supercomputadors és el “Mare Nostrum”, nom llatí que significa mar nostre i amb què els romans es referien a la Mar Mediterrània, i està en Barcelona, ubicat en el BSC-CNS (Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputació). És el més potent de l’estat espanyol i un dels més potents d’Europa: L’última versió o actualització, la III, fa 1.100 bilions d’operacions per segon, 1.100 Teraflops o 1,1 PetaFlops, té prop de 50.000 nuclis processadors, una memòria RAM de 95,5 Terabytes (TB) i una memòria d’emmagatzemament de 2 Petabytes (PB). Si els romans aixequessin el cap…

D’altra banda, els romans també feien servir els “calculus”, les pedretes, per votar en el seu sistema democràtic. Posteriorment, els monjos dels monestirs feien servir les llavors d’una planta lleguminosa, emprada com farratgera, del gènere Vicia (noms vernacles: català, veça; castellà, arveja) per fer les seves votacions. Es veu que devien tenir una mena de democràcia o sistema electoral, com a mínim per triar el superior o per votar propostes. Les llavors de veça o “arveja” són com petites llenties de diferents coloracions (verdes, groguenques, marrons, negres, etc.) i és sabut que les de color negre eren les que donaven un vot negatiu. Es veu que la votació havia de ser unànime, només una veça o “arveja” negra ja vetava una proposta, i, quan en sortia una, deien: “Vaya! Ya ha salida la arveja negra…”.

Aquesta expressió es va transformar amb el temps en la cultura popular per canvi en la pronunciació en una altra expressió: “Ya ha salido la oveja negra..”. O també l’expressió conegudíssima que se’n deriva: “ Es la oveja negra de la família”. Expressió que s’ha traduït i s’usa en català també. Quan també és sabut que les ovelles negres eren més freqüents, majoritàries, en èpoques antigues i que les ovelles blanques eren rares, sortien poques, però es van seleccionar amb el temps perquè eren preferibles per tenyir de color la seva llana quan es van perfeccionar les tècniques de tinció.

Tornant als sistemes de votació o d’elecció, sembla que avui dia encara som a mig camí comparat amb el cas dels càlculs. Encara es fa servir paper per fer el vot en les eleccions a representants polítics en les nostres democràcies. El pas següent, previsiblement i potser d’aquí a poc temps, serà fer servir sistemes de votació telemàtics, emprant la tecnologia que ja tenim de connexió informàtica en xarxa, i amb què es podrà elegir amb vots digitals enviats a distància, fins i tot des dels aparells de telefonia mòbil que ja té la majoria de la població. Amb una aplicació de “smartphone”, qualsevol podrà votar telemàticament… I, després, els supercomputadors com el “Mare Nostrum” podran fer bilions de càlculs per treure patrons poblacionals de votació, un exemple del que es coneix com “Big Data”, i amb què els polítics podran treure les seves conclusions. Però això ja és un altre tema.