Una visió del Sopar de Nadal

La tradició mana que, en apropar-se les festes, ens trobem al menjador del Rius i Taulet per fer una immersió culinària per tots els origens de les famílies del Rius.
A mi m’agrada arribar d’hora i, copa de cava en mà, tafanejar el desambarcament de plats diversos i dispersos que omplen la taula principal.
Enguany, a més a més, considero un encert la ubicació de les taules, tot fent més espaiós el menjador i permetent major mobilitat que en la darrera trobada.
El plat més curiós, y de cuyo nombre no puedo acordarme, venia de la Xina. La cuina més representada, crec jo, era la llatinoamericana, la més esperada pels gats vells era el cus-cus de qui tu ja saps. I la resta… Sort de la ballaruca que va ajudar a baixar-ho tot, perquè la qualitat et feia repetir i repetir hasta el infinito and beyond.
Treure el cap per la Sdla d’Actes mentre actuava el grup d’animació era obligat. Veure la mainada endollada a les cançons tot rient i ballant, era especial. Quantes amistats en dansa! Quants records lliscant memòria avall!
Aterrar-hi, en ballaruca familiar, al momento bollywood un instant de comunió perfecte on les cares del sud brillaven, els malucs llatins dominaven i tots intentavem seguir els moviments sincronitzats de les tres odalísques que ens guiaven pel món des de l’escenari.
Agraiment etern a la Comissió de Festes i ses anònimes voluntàries, també als soferts monitors que, a la joia i la mà esquerra, sovint han d’afegir-hi la dreta per parar l’impuls dels més grans. 
I sobre tot gràcies a tothom per fer-me viure novament la màgia del Rius. 
I és que, en aquest entorn, #SomRius !
Lluís Mauri Sellés – pare de P4