El meu Sant Jordi a la Rius

El meu Sant Jordi a la Rius comença ben d’hora, ben d’hora. De fet, comença tan d’hora, tan d’hora que no és ni dilluns encara.
El meu Sant Jordi particular és un Sant Jordi artesà. Artesà d’aquella artesania filadora tan pròpia d’aquest país.
I és que teixim complicitats amb una mestra, amb una directora i amb una mare que, de gènere, en sap un munt.
Segueix, i encara és divendres, en un comerç força concorregut on, una incansable mare, lletraferida com jo, em lliura una caixa mooooolt especial.
I es concreta a la Sala de Mestres de la Rius on, mano a mano amb la directora, anem bastint petits templets de saber que faran, esperem nosaltres, les delícies dels nanos i mosses de l’Escola durant el màgic dilluns de les roses i les lletres.
Canviem de dia, però no d’espai. I és que dissabte al matí amb qui teixia era amb el Presi de l’AFA, tot completant el templet amb noves relíquies informatives, aquest cop, de dos de les temàtiques que, a la Rius, fan vida: les cultures i el gènere.
I ara sí que, sense perdre dia ni protagonistes, anem a la Sala d’Actes i aportem un granet de lluïment per a la celebració dels Jocs Florals de la diada.
I ara també, arribem a… Ups! No!!! Encara no, que passem a diumenge. Perdó.
Diumenge, vigílies del dia on, un truc de telèfon, em lleva la son de les orelles i em fa sortir de casa.
Al carrer, una furgoneta curulla de roses, em porta fins al lateral de l’Escola i, com els vells contrabandistes, endinso 200 roses al despatx de l’AFA sense que ningú ens vegi.

I, ara sí, arriba el dilluns al matí.
– Ei! Avui voleu entrar un xic abans al cole i donar-me un cop de mà, fent de secretos?
– Siiiiii! Papote!!!!
I així fem.
Sortim de casa i ens esquitllem, ben murris, per la porta de l’escola.
Pel camí, les instruccions del joc de les caixes que es belluguen i els secretos. I, en arribar, instruccions apreses, penetro tot sol al despatx de l’AFA i trec les caixes al primer punt de vigilància. Del primer al segon, del segon al tercer i del tercer a la Sala de Mestres on faran guaret fins que arribi la festa.
Un missatge a mig matí, m’indica que tot segueix segons les previsions: familiars repartint xocolata, aplec de padrinatges exitós i tres membres del Jurat em lleven responsabilitat i em deixen la porta badada per gaudir de les boques closes, els ulls oberts i les orelles amatents de la quitxalla més menuda de la Rius.
Trec el nas als Jocs Florals:

I marxo al setial del conta-contes i gaudeixo del recitat de les lectures triades pel tremendillu i que fan les delícies dels seus iguals: Pobre color negre! Servicial 🐘!!
I quin gran salari l’obtingut en mirar ulls curulls de vivències de la quitxalla xica i gran d’aquesta Escola que es va fent gran.