Decàleg del bon àpat infantil

1 Escoltar l’infant sobre la quantitat de menjar que demana que es serveixi.
2 És preferible servir poca quantitat de menjar i donar l’opció de repetir. Aquesta és també una bona estratègia per reduir el malbaratament alimentari.
3 Permetre que els infants repeteixin del primer plat i de les fruites fresques, i limitar a una determinada quantitat el segon plat (especialment en el cas de les carns).
4 Assegurar que l’aigua sigui fàcilment accessible i que no se’n limiti el consum. És convenient que el pa acompanyi sistemàticament els àpats i s’eviti utilitzar-lo com a element de recompensa o imposició.
5 És habitual que l’oferta alimentària variada suposi el rebuig cap a determinats aliments. Si
bé s’ha d’evitar coaccionar o forçar a l’infant perquè n’hagi de menjar, és convenient que els tasti.
6 Si un infant no vol menjar de forma habitual un o més aliments, se n’informarà la família per tal que, tenint en compte la seva opinió, es pugui actuar de manera coordinada.
7 Facilitar un temps adequat per menjar amb tranquil·litat, que no sigui inferior a 30 minuts
ni superi el temps raonable per gaudir de l’àpat.
8 Preveure un interval de temps prou ampli entre l’àpat de mig matí i el dinar (com a mínim un parell d’hores).
9 El moment de l’àpat és una bona oportunitat per a la transmissió de valors i hàbits. També és un espai idoni per, valorant l’edat i capacitat dels infants, donar-los petites responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.
10 Mostrar una actitud respectuosa i amorosa cap als infants i entre els adults és transcendental per fer de l’estona de l’àpat un moment relaxat i agradable, a la vegada que facilita la ingesta i l’acceptació dels aliments
Font:
Agència de Salut Pública de Catalunya (2016) Acompanyar els àpats_dels infants [Document . pdf, 12 pàgines]