Informació sobre les proves de 3er i 6è
A continuació reproduïm el comunicat de premsa emès per la FAPAC (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya), en relació a la propera aplicació de les proves per a l’alumnat de 3er i 6è.
A més, enllacem diferents llocs web amb informació contraposada perquè cada família realitzi la valoració corresponent.
Les famílies criden a l’objecció a les proves de 3r i 6è de primària perquè encotillen la innovació i agreugen la segregació
- La FaPaC inicia, per tercer any consecutiu, una campanya d’informació perquè les famílies coneguin realment per a què serveixen aquestes proves externes i se sumin a l’objecció. Web: noalalomce.net
- La federació s’oposa a què el Departament d’Ensenyament continuï fent les proves a tot l’alumnat enlloc de replantejar-se un sistema d’avaluació que doni resposta a les necessitats de renovació pedagògica i serveix per revertir la segregació.
- Més de 2.600 famílies de 34 localitats catalanes han fet objecció a les proves externes en els darrers dos anys sense conseqüències legals ni administratives.
Barcelona, 16 de febrer de 2017
La FaPaC, que aplega a més de 2.200 AMPA de 750 municipis, impulsa per tercer any consecutiu una campanya d’informació i objecció a les proves externes i estandaritzades de tercer i sisè de primària. En un context de flagrant desinversió, la federació considera que aquest tipus d’avaluació, lluny de servir per revertir les mancances del sistema educatiu, fomenta la competició entre centres, agreuja la creixent segregació escolar i encotilla i menysté els projectes d’innovació i renovació pedagògica.
Catalunya davant el marge de maniobra autonòmic
Després de les protestes i les campanyes d’objecció a aquestes proves arreu de l’Estat des de la implementació de la LOMCE, el reial decret –llei 5/2016 del passat 9 de desembre ha suposat una marxa enrere en les intencions inicials del Govern, el qual volia disposar d’aquest instrument, l’examen extern, per classificar alumnes i centres, i potenciar la mercantilització i la competició entre les escoles.
Segons la nova norma, les proves passaran a ser mostrals (es faran sobre un percentatge d’alumnes i/o centres) i tindran una finalitat diagnòstica, tot i que delega en les comunitats autònomes el seu desenvolupament i regulació.
Què farà davant d’aquesta porta oberta el Departament d’Ensenyament de Catalunya? En lloc d’aprofitar l’oportunitat per replantejar-se un sistema d’avaluació que doni resposta a les iniciatives de renovació pedagògica i serveixi per revertir la segregació, la consellera Meritxell Ruiz persistirà en fer les proves a tot l’alumnat i, per tant, mantindrà un instrument que ja han abandonat la majoria de les comunitats autònomes i que esdevé la clau de volta dels sistemes educatius basats en la competició, la privatització i la desinversió pública.
La consellera no estarà sola. En la seva obstinació l’acompanyen els laboratoris educatius del PP a Madrid i Castella i Lleó, els quals, ignoren també les conseqüències negatives que les receptes liberals de privatització i foment de la competència en l’educació han tingut a Suècia, Xile, Regne Unit i EEUU, països on no només ha augmentat la segregació, sinó que també han empitjorat els resultats escolars del conjunt de l’alumnat.
Les conseqüències: interrupció dels projectes educatius i increment de la segregació escolar
Les proves externes estressen els centres
La realitat és que les proves externes estressen els centres, els quals sovint interrompen la dinàmica de l’aula per ensinistrar els alumnes i aconseguir, així, bons resultats, malgrat que els seus projectes educatius hagin pogut superar els exàmens tradicionals com a forma d’avaluació.
“Superar aquestes proves és un dels reptes que tenim, és com si volguéssim mesurar la salut d’una persona només amb un termòmetre”, assegura Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21.
L’ús que se’n fa dels resultats també desmenteix el seu caràcter diagnòstic: les ‘notes’ obtingudes s’esgrimeixen com a targeta de presentació en els processos de preinscripció i alguns centres de secundària utilitzen els resultats dels alumnes de sisè per, en el canvi de cicle, classificar-los en diferents grups segons els nivells obtinguts.
A més a més, la xarxa pública, la qual aixopluga el 70% de l’alumnat sota el llindar de la pobresa i el 90% dels infants amb necessitats educatives especials, pateix encara una desinversió del 23% per alumne respecte els Pressupostos del 2010, mentre que la privada-concertada ja ha superat en més de cinc milions d’euros la inversió de fa set anys.
Davant d’aquests greuges, amb recursos insuficients i sense partides específiques destinades a revertir mancances, ¿per a què serveixen exactament aquestes proves? En última instància, aquest sistema d’avaluació permet que el Departament es desentengui dels resultats quan no són els desitjats i en responsabilitzi els centres i les famílies. El cert és que les proves de competències bàsiques de sisè, implementades des del 2008, no han servit per combatre la segregació escolar, la qual s’ha agreujat en els darrers anys i, segons els informes del Síndic de Greuges, suposa a dia d’avui el principal atac contra la igualtat d’oportunitats dels infants.
- Les proves diagnòstiques de tercer es faran del 28 de febrer al 13 de març de 2017.
- Les proves de competències bàsiques de sisè estan programades pel 4 i 5 de maig de 2017.
Altres enllaços:
Informació de les proves per part del Departament d’Ensenyament
Plataforma noalalomce
6 arguments per rebutjar les proves de la LOMCE
Un matí de boicot a les proves externes en una escola que no creu en els exàmens
0 comentarios